CULTURA AUDIOVISUAL
DIMONIS
ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer
Com a primera tasca, ens van encomanar veure una exposició al Museu de Granollers, que va estar presentada des del 5 de setembre fins al 10.
Aquesta exposició d’estil modern ha sigut creada per un grup de música anomenat Cabosanroque, la qual neix de les paraules de Verdaguer, un poeta romàntic de la literatura catalana. Cabosanroque afirma que podríem anomenar a l'exposició una obra de teatre on la dramatúrgia sobrepassa els límits i els espais convencionals del teatre. Els artistes utilitzen el so i la imatge per a crear un ambient tens, ja que representen experiències d'exorcismes i inorcismes. Tanmateix, el concepte és tan abstracte que deixen que el públic experimenti sensacions noves i que interpreti lliurement el seu significat.
CONTEXT
Ens situem a finals del segle XIX, quan va haver-hi una gran crisi social mundialment, i la humanitat estava dividida segons la diferència de pensaments i ètiques. L'Església catòlica va ser qüestionada pel poble, a partir de nous moviments antisistemàtics com l'espiritisme, l’anarquisme, el comunisme, etc. En aquest moment, Verdaguer, que era sacerdot, va començar a participar en sessions d'exorcismes que tenien lloc a les esglésies de Barcelona, i va recollir les seves vivències en quatre quaderns, els quals no van ser publicats fins 100 anys després de la seva mort, el 2002.
Aquests quaderns són les arrels de les quals Cabosanroque va adquirir noves idees i coneixements, així endinsant-se en un món nou, el món de l’invisible. El seu objectiu era explorar la possessió, i poder representar els escrits de Verdaguer, tan profundament actuals, poètics i metafòrics, d’una manera artística.
Jacint Verdaguer
La coordinadora d’aquesta exposició és l'Ester Martínez, i dura uns 40 minuts aproximadament. Només entrar et trobes en una sala que fa referència a l'espai on Jacint Verdaguer practicava els exorcismes. Té diversos espais que divideixen les peces artístiques. El material és molt variat i han fet servir molts objectes, llums i sons quotidians. Com per exemple; els inflables en forma d’animals, el llit i les cadenes ubicades al centre, martells de piano que produeixen un so constant, televisions antigues, aigua, veu, projeccions, la dansa i més.
Juguen amb els diversos elements visualment i sonorament, trepitjant-se entre si en algunes ocasions, amb l’objectiu, com bé he dit abans, de fer sentir a l'espectador angoixa i inquietud.
LA MEVA VISIÓ
Realment, sent honesta, no puc parlar de la meva experiència personal i del que jo he sentit en aquesta exposició, ja que no vaig poder anar i no l'he viscuda, però llegint-me el programa i veient algunes fotos i vídeos dels meus companys, m'he fet una idea.
Em sembla molt interessant el fet que hagin reviscut aquests conceptes tan poc escoltats i parlats per la gent, dels que hi ha poca informació i dels que ningú vol escoltar. Ens proven que els exorcismes existeixen, però Cabosanroque va molt més enllà.
M’he posat en la seva pell i m’he preguntat el perquè d’aquesta exposició. I he arribat a una conclusió molt curiosa, la qual m’ha fet adonar que els dimonis i el teatre estan més relacionats del que creia.
Antigament, a les tribus d’Amazònia, d’Àfrica i altres, es feien rituals per representar la connexió amb el món invisible i els nostres ancestres. Aquestes escenificacions s’utilitzaven per a exterioritzar, i així doncs integrar, acceptar i aprendre de totes aquestes parts ocultes que resideixen dins nostre, que podem anomenar: els nostres dimonis. L’in-orcisme podria estar relacionat precisament en el procés d’acceptació d’aquest. Una vegada exterioritzat i analitzat, l’integres per a beneficiar-te d’ell, del teu dimoni.
Aquests rituals van anar evolucionant, i a través de les representacions, els mantres i els moviments, neix el que avui en dia entenem com el teatre.
Un origen del teatre necessari per a entendre aquesta filosofia d'exterioritzar i acceptar el que no veiem, perquè realment tot està dins nostre i tot ho necessitem. És per això que crec que el teatre conté trets similars, o podríem dir objectius similars, ja que seria una manera que fem servir actualment d’exorcisme dels nostres sentiments. L’art moltes vegades consta d’això, de fer visible l'invisible, de plasmar visualment l’imaginable.
Per a concloure, vull explicar que simplement és una petita teoria del que podria estar basada l'exposició, o almenys, de la manera que he interpretat aquesta. Pot ser certa, o no, però l'inconscient humà és un tema molt interessant i podria estar lligat amb la creació de Cabosanroque.
I per a finalitzar, he editat un petit vídeo per a posar-vos en l'ambient que es produïa dins d'aquesta peça i perquè veieu per vosaltres mateixos els elements que la formaven.
