CULTURA AUDIOVISUAL
Col·lecció de MACBA permanent. 2023
El passat 3 de febrer, vam anar a visitar la nova exposició permanent del Museu d'Art Contemportani de Barcelona (MACBA) anomenada Intenció poètica.
És comissariada per Elvira Dyangani, Antònia M. Perelló, Claudia Segura i Patrícia Sorroche.
Intenció poètica
La visita guiada va començar per una petita explicació del que anàvem a veure: Intenció poètica presenta una nova forma d'exposar l'art i de relacionar-nos amb ell. Per primera vegada a MACBA, les obres no són ordenades cronològicament ni tenen cap fil conductor, com convencionalment s'ha fet (i es fa) amb el mercat artístic als museus. És una nova manera de narrar un relat artístic, deixant de banda les normes establertes.
La nova col·lecció estableix un espai de reflexió i de crítica. Tanmateix, la majoria d'obres exposades en aquesta col·lecció, són obres que parteixen de ments femenines, de persones racialitzades i del col·lectiu LGTBIQ+.
En la col·lecció podem observar com l'art conceptual ha agafat cabuda i veu, representat a través de diversos llenguatges com el text, les instal·lacions, l'art audiovisual, fotografia, dibuix, etc., tant unificant-se en una sola peça, com per separat. També les trobem en molts espais diferents, els quals la majoria no segueixen els estereotips d'un museu convencional. Hi ha obres a terra (al mig del pas), penjades del sostre, unes de molt petites i d'altres molt grans. Tots aquests elements creaven una atmosfera d'estímuls sobretot visuals i eren posades molt obertament, de forma que l'espectador se sentia atret i convidat per allò que cada espai explica, influeix i commou.
01 Qui mereix ser representat en un monument?
La primera obra eren fotografies dels monuments que podem trobar a Barcelona, els quals són, gairebé tots, homes que van colonitzar i es van apropiar d'altres cultures i territoris. L'artista posa sobre la taula una reflexió que mai havia escoltat, i que és sens dubte una crítica a la representació i l'alabament que encara li seguim donant a tots aquells colonitzadors simplement conservant els monuments als carrers.
de Daniela Ortiz
Ens vam centrar en tres obres en concret per desenvolupar respostes individuals de tres preguntes relacionades amb la crítica social:
02 A qui volem com a president? Qui volem que ens representi?
L'activista Zoe Leonard presenta un text revolucionari per a ampliar la capacitat de representació i una política inclusiva pels col·lectius feministes i LGTB+. Ens qüestiona qui té el dret a representar-nos i si realment aquests ens representen de manera unificada i col·lectiva.
ACTIVITAT FINAL
Utilitzant tot el material que havíem generat, vam crear la nostra pròpia història de l'art. Una història de l'art plena de crítica, d'actualitat, i que no segueix un fil conductor ni un ordre cronològic. M'agradaria dir que no té ni cap ni peus, sinó ales.
Ella té molts noms; sense espectador no hi ha obra d'art, aquesta obra vol que les conclusions neixin dels espectadors, vol deixar espai per al plantejament de preguntes per a descobrir qui és ella.
Passar pel mig de l'obra. Trenquen amb la barrera convencional de com el públic interacciona amb l'art: la postura correcta per a veure una obra?
Maria Teresa Hincapié
Si esto fuera el principio de infinito
M'agradaria destacar l'artista cubana Maria Teresa Hincapié, per la gran petjada que ha deixat a MACBA i a l'art conceptual com a forma d'entendre el nostre cos en relació amb el voltant, la natura, la humanitat.
L'art com a forma d'entendre la vida.
