CULTURA AUDIOVISUAL
PANORÀMIC
EL QUART PAISATGE
Avui hem anat a veure un seguit d’exposicions que ens presenten i treballen un nou concepte anomenat 'quart paisatge'. Aquestes exposicions formen part del festival Panoràmic organitzat per Grisart, el qual esdevé a Granollers, Roca Umbert Fàbrica de les Arts des del 20 d’octubre fins al 27 de novembre. Un festival que experimenta el punt de trobada entre la imatge fixa i la imatge en moviment. Explora el cinema, les innovacions fotogràfiques i les diverses maneres de comunicar-nos a través de l’art, més concretament, la imatge.
4t PAISATGE: aquell que ha estat devastat i posteriorment reconstruït pels humans.
CADA DIA S'APRÈN UNA COSA NOVA (O MÉS)
El guia ha esmentat idees interessantíssimes que sento necessàries per a un artista en procés:
La fotografia es pot trobar en diverses superfícies. En la paret, la pantalla, la projecció o el paper (les quatre P), les quals produeixen textures visuals diferents. Depenent de com sigui aquest o de quina és la grandària, la relació amb la imatge varia. Una imatge petita et convida a apropar-te, a la intimitat, al tu i jo. Una imatge gran et crida l'atenció, té poder, protagonisme. L’artista ha de saber què vol comunicar, però també ha de saber com.
“L’art contemporani ens interroga, les conclusions les hem de treure nosaltres”, ha dit avui el guia de les exposicions. Penso que és una reflexió molt interessant del concepte “missatge” que tots entenem quan es tracta d’art. L’art ens planteja coses, ens fa mirar, ser-ne conscients, i a través d’ell pensem, ens qüestionem, entenem. M’ha agradat molt aquesta frase, ja que a vegades l’art pot dir moltes coses per a alguns, i res per altres.
M’han fascinat les exposicions i m’he quedat bocabadada amb el treball dels artistes, els seus pensaments en vers a la nostra realitat i la manera en el que els expressen. Principalment, m’agradaria destacar les recreacions materials de les fotografies, els fotollibres i el treball arquitectònic del recull d’imatges.
Tots tres m’han impactat visualment, m’han despertat la curiositat i m’han fet plantejar les actituds comunes en massa, tan bones com dolentes, d’una societat. En el cas dels fotollibres el material era controlat -amb tacte- per un mateix, decidint per on començar, on fixar la mirada, on palpar, etc. Inevitablement, he sentit com també era una "mota de polvo" i com el llibre era adreçat a mi, utilitzant el sentit del tacte amb allò que potser només pretén ser visual.
I una vegada més, l'art m'ha convidat a provar i a dir-me que qualsevol material, moment, espai i recurs és vàlid per a crear, i sobretot, per a denunciar.
Per últim, com a activitat de l'exposició hem recreat una foto que formava part de l'exposició
Somos, casi por completo, polvo de estrellas
Depresión en Zaruma
de Fabiola Cedillo
(Ecuador-Colombia)
